21/5/12

Demà, vaga generalitzada

Per l'escola pública de qualitat

A banda del que se'ns vé a sobre, augment del nombre d'alumnes per aula (massificació), reducció de les substitucions de les mestres de baixa (en la pràctica, eliminació), augment del nombre d'hores dedicades a docència (i reducció de les hores dedicades a preparació i coordinació, que en definitiva serveixen per al bon funcionament de cada centre), cal no oblidar de tot el que venim:
  • reducció de salari dels funcionaris, també de les mestres
  • eliminació de la sisena hora, que ha suposat la pèrdua de feina de milers d'interins
  • reducció progressiva de les plantilles dels centres, que reverteix indefectiblement en la qualitat de l'ensenyament (qui recorda ja, els agrupaments flexibles?)
  • reducció del personal d'acompanyament, els vetlladors, que donen suport als infants amb necessitats especials
  • reducció de les beques de menjador, acompanyat a més d'impagament
  • eliminació de les subvencions a les ampes, que fem moltes tasques que hauria de cobrir l'administració
I tampoc no ens descuidem del camí cap a on ens porten:
  • reducció de l'aportació de la Generalitat a les escoles bressol
  • nova taxa de 360 € a la FP de grau superior
  • augment de les taxes judicials
  • congelació de les ajudes de la Llei de la Dependència
  • retallades als discapacitats
Fem sentir el nostre descontent!

2 comentarios:

Enric Ferreras i Torreblanca dijo...

SOLIDARITAT......

Abans d’entrar en matèria vull manifestar la meva oposició contra “qualsevol” retallada a l’ensenyament i a la sanitat. Estic però també contra la pèrdua de qualsevol dret que la gent treballadora ha obtingut amb l’esforç de tantes persones que s’han quedat pel camí.

El curs passat el col•lectiu de mestres de Catalunya va anar a la vaga perquè el nou govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar una sèrie de mesures que només servien per debilitar l’ensenyament. Retirada de la jornada reduïda els darrers dies de juny, per exemple. Un modificació que va fer que les colònies i les sortides d’un dia s’acabessin, perquè segons els mestres era una forma més d’augmentar la seva jornada laboral sense cap contraprestació per part de l’administració. (Recordo encara quan les mestres, en aquest cas de l’escola s’esforçaven tant per convèncer a alguns pares i mares de la importància que els nens i nenes anessin a les colònies). També recordo com se’ns va dir que si s’arreglava la situació les colònies i les sortides d’un dia es tornarien a fe. Bé les sortides d’un dia es tornen a fer però de les colònies mai més se n’ha tornat a parlar.

Tot això, ve perquè en la referida vaga del curs passat el col•lectiu de docents de l’escola es va esforçar en explicar que la “seva” vaga era una vaga per la qualitat del sistema, que no hi havia components econòmics pel mig i que les mares i pares havíem de ser solidaris amb ells i recolzar la vaga perquè al cap i a la fi qui hi sortia perdent eren els alumnes i les alumnes.

Recordem que en aquells moments la tan patida crisi ja afectava a moltes famílies de l’escola, algunes de les quals veien com el pare i la mare estaven a l’atur. Un fet que en una de les reunions entre pares i mestres de quart ja va suscitar algunes queixes en aquest sentit. Recordo també, com un cop acabada la reunió i fins i tot dies després en alguns pares i mares exposàvem i defensàvem els planejaments del professorat i apel•làvem a la solidaritat. Una vaga que a alguns i algunes ens va costar un dia de les nostres vacances perquè no teníem “cangurs”.

Doncs bé, resulta que el 29 de març passat es va fer una vaga general. Una vaga per uns temes que afecten tothom... o gairebé tothom, segons es desprèn de la resposta d’alguns i algunes mestres. Una vaga que moltes persones van recolzar fins i tot amb el risc de ser acomiadats, perquè la seva situació contractual pels motius que sigui, és a precari, de caràcter temporal, fins a final d’obra i/o servei o simplement perquè no han passat un concurs d’oposicions. Una vaga que també necessitava de solidaritat.

La sorpresa de moltes i molts de nosaltres va ser veure com a la nostra escola aquesta vaga general només era seguida per dues mestres.

Resulta que demà (Avui d’aquí a menys d’una hora) hi ha convocada una altra vaga d’ensenyants públics, que per sorpresa meva i suposo que de molts altres com jo, resulta que serà àmpliament seguida pel professorat de l’escola.

Demà no faré vacances, ni contractaré cangur.

Oriol H dijo...

Estic molt d'acord amb el que dius, Enric.

Jo, en canvi, faré vaga i la tornaré a fer quan calgui. No és el moment de retrets. Em sap molt greu que les mestres donin aquesta imatge però encara és pitjor si renunciem a mobilitzar-nos. A mi em va doldre que només dues mestres secundessin la vaga general i també em sorprèn i dol que ara només la segueixin la meitat i no 'àmpliament' com dius tu. Jo l'ampolla la segueixo veient mig buida. I el que em preocupa és lo conservadores que s'han tornat; pel motiu que sigui, perquè s'han cremat, perquè s'han aïllat, perquè s'han aburgesat, perquè han perdut la il·lusió... però s'han tancat i això des del meu punt de vista és el contrari del progressisme. I l'educació ha de ser, per definició, progressista (en el sentit de promoure el progrés, mirant endavant de manera optimista).

Dos errors no fan un encert. O protestem tots o tornarem als temps de Charles Dickens.